Aquest vídeo és un curtmetratge realitzat per alumnes
de 1er de Batxillerat que cursaven
l’assignatura Cultura Audiovisual a l’Ies Santiago Sobrequés de Girona
l’any 2011. Aquests són: Marc Ollé, Enric Lucas, Artau Guinó i Ariadna Rebato, però
cal dir que també hi va col·laborar el professor de l’assignatura, Joan Cumeras,
i altres persones.
L’objectiu que té
el curt és mostrar i advertir a la gent de les conseqüències que poden
produir-se quan s’ingereixen drogues (en aquest cas, bolets al·lucinògens). El
vídeo, doncs, és com una “campanya antidrogues”, que intenta ensenyar quines
accions s’haurien d’evitar. Representa a un tipus de joventut que es pot trobar
en la societat actual. Aquesta, gasta el seu temps lliure o temps d’oci fent
tràfic i consumint substàncies tòxiques i il·legals. Al film queda clar que la
persona que pren aquest tipus de tòxic no és conscient de les conseqüències que
provoca (tal i com ocorre en molts casos reals). El final, és tràgic.
La història està
narrada d’una manera implícita, és a dir, no es visualitza d’una forma directa
el missatge que es vol transmetre, sinó que s’expressa amb símbols que deixen
entreveure l’acció, obligant al receptor a imaginar el relat . Com a resultat,
cadascú interpreta el missatge des d’una perspectiva pròpia, diferent, perquè
realment no es mostra el que va succeint. Normalment els films es visualitzen
des de la perspectiva del narrador
extern, però, aquest combina les dos vessants, és a dir, extern i
intern. Això permet mostrar els efectes de les drogues des del punt de vista de
la persona que les pren. És un recurs que s’ha utilitzat amb l’objectiu
d’aconseguir cridar l’atenció de l’espectador.
Els materials
utilitzats per a la realització del vídeo són, possiblement, una càmera de
vídeo, programes d’edició de vídeo (com per exemple, el Movie Maker),
ordinadors, etc. Pel que fa a la part tècnica s’apliquen nombrosos efectes de
so (música, sorolls diversos, etc.). De la mateixa manera que es fan moviments
de càmera en algunes escenes, així com
canvis de color en la imatge. L’objectiu de totes aquestes accions és produir un
cert misteri en el desenvolupament de la història, i també aconseguir provocar
en la persona que visualitza el film una sensació de tensió, d’intriga.
La reflexió que
podríem extreure a partir d’aquest curtmetratge és: realment obtenim un
benefici al prendre substàncies d’aquest tipus? La majoria de les persones som
conscients que la resposta a aquesta pregunta és un no, llavors, per què és un
acte tan comú actualment? Per què es fa? Possiblement la raó més important per
la qual es realitzen aquesta mena d’activitats és la pressió de grup. Qui no té
a la seva colla d’amics una persona que fuma cànnabis o alguna vegada a la vida
ha provat drogues dures? Qui no ha sentit mai la típica frase: prova-ho, no
passa res... o tranquil, que jo controlo? A part d’aquesta freqüent pressió que
les persones que casual o habitualment fumen/ingereixen qualsevol tipus de
tòxics produeixen sobre aquells individus que no volen prendre drogues, sembla
que durant els últims anys els estupefacients han esdevingut una moda. És poc
probable que tots els que prenen drogues hagin patit pressió de grup (amb
preguntes semblants a les que hem formulat
anteriorment), sinó que segurament s’han trobat persones que els han
explicat la seva bona o inclòs òptima experiència amb les drogues, i tot allò
magnífic i espectacular que els ha aportat ingerir el tòxic. D’aquesta manera
si els estupefacients han resultat una experiència positiva, s’ha anat corrent
la veu i així s’ha convertit en quelcom “no tant dolent” als ulls del jovent.
Segurament no tothom és ignorant pel que fa a les conseqüències que pot
ocasionar el fet de prendre drogues, és a dir, la majoria de les persones que
decideixen prendre’n saben a què s’estan exposant i les reaccions que es poden
produir al seu organisme. Així doncs, no creiem que la ignorància sigui una raó
que tingui gaire pes a l’hora de respondre a la pregunta “per què ho fan?”.
Tots o la majoria d’individus de la societat actual hem patit una d’aquelles
classes inacabables on venia una persona a explicar-te droga per droga els
efectes i les conseqüències que se’n podien derivar. Per tant, tots estem
conscienciats. O no? Es pot fingir que s’és ignorant?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada