Temps d'oci, temps de lluita?

Els joves, ens plantegem molt sovint el nostre context, si seguirà marcat per la crisi que vivim actualment, si a partir d'ara les coses canviaran o seguiran amb la mateixa tònica de negativisme i continuaran anant a pitjor. Realment,  tenim davant els nostres ulls un panorama molt desolador en qualsevol dels àmbits als que ens podem referir; social, laboral, econòmic i cultural. 

Gran part de la societat té uns prejudicis molt forts i arrelats cap al col·lectiu juvenil; "els joves d'avui dia son ganduls", "Només pensen en anar de farra", "No tenen respecte per res", entre d'altres. Som un col·lectiu que, socialment, no tenim un vot de confiança per part de la resta de la societat. Tot i ser la generació més ben preparada de la història d'aquest país, en l'àmbit laboral i econòmic no tenim cap altra sortida que emigrar cap a altres països en busca d'un futur que ens pugui semblar més atractiu als nostres ulls. 

Aquesta generació de joves i les pròximes que vénen, estem pagant un preu molt alt per tot el conformisme i pacifisme que les darreres generacions han mostrat cap a una societat i un sistema econòmic que els ha enganyat donant falses esperances d'una vida millor, i que en realitat lo únic que ha fet és vendre'ls-hi duros a quatre pessetes.

És cert però, que molts joves d'avui dia viuen en realitats paral·leles al context socioeconòmic que els envolta. No tenen motivacions de cara al seu futur, ja que l'únic plantejament de futur que fan és el del futur més immediat; "quina serà la distracció que trobarem demà?". A grans trets, no tenen un mínim interès per la política o les ideologies, tot és més fàcil si se n'obliden o, encara més simple, ni pensar-hi.

Amb aquest article, no pretenc fer un petit i molt simple anàlisi del que els joves estem vivim actualment, sinó que la meva intenció també és donar importància a la dedicació i participació activa de molts joves en associacions, entitats i col·lectius implicats directament en els diferents temes socials i culturals de la nostra societat. Demostrant així, un descontent i alhora un compromís per a un canvi per millorar el futur que ens espera. L'esforç i la dedicació que aquests joves, DURANT EL SEU TEMPS D'OCI I LLEURE, dediquen  a lluitar per al seu futur, es mereixen un petit homenatge en forma d'article d'opinió. 

I tu, què fas per a canviar les coses?

Ets a temps, aprofita el temps lliure i participa activament!

Participem per a una societat culta

Dia rere dia observem que l'oci que ens ofereixen la societat d'avui dia està basada en el consumisme, sexisme i la incultura. Utilitzant els prejudicis i els estereotips sexistes i classistes com a eines infal·libles per a captar el jovent. No hi ha dubte d'aquests arguments, i un exemple clar és l'article grupal Oci nocturn i sexisme (http://construimocijuvenil.blogspot.com.es/2013/02/oci-nocturn-i-sexisme.html) d'aquest mateix blog. De la mateixa manera, els mass media potencien aquesta campanya de desigualtat i discriminació a través de la publicitat i les series, cada cop, més sensacionalistes, fet que fa que la nostra societat accepti com a normal aquests tipus de valors que transmeten i per tant adopti una actitud passiva i conformista dant d'això.

Per aquest motiu, m'agradaria ressaltar la gran tasca que fa el tercer sector per a difondre la cultura i intentar fer una mica més culta la nostra societat. És gràcies a les entitats, associacions i fundacions i, evidentment, als seus voluntaris que molt sovint podem gaudir d'un oci cultural ampli i gratuït. A través d'activitats, actes, xerrades, fires, etc. aconsegueixen combatre la ignorància i incultura que ens envolta i, així doncs, arriben a transmetre valors de solidaritat, igualtat i compromís social que tant trobem a faltar actualment. Un exemple d'això, és el cinema - tertúlia que s'ofereix a l'Auditori de l'ateneu de Banyoles, que consisteix en una sèrie de passes de vídeos/documentals que fan reflexionar sobre temes com ara la felicitat de la nostra vida.

És d'agrair que sorgeixin iniciatives d'aquest tipus, ja que som molts els joves que busquem un tipus d'oci alternatiu i de qualitat cultural, que faci despertar en les nostres ments la reflexió i participació en aquests actes i dins els moviments socials. És per aquest motiu, pel que ha escrit aquest article, us convido a la reflexió i participació en aquest tipus d'oci cultural i de creixement personal.

I tu què hi dius? Participes?

Marc.

Activitats artístiques i culturals al carrer.

Anys endarrere les activitats culturals com la música, l'art, el teatre, etc., sempre s'havien donat en locals especialitzats, privant d'aquesta a les persones amb menys capital i provocant la possibilitat de desenvolupar en elles la falta d'una riquesa cultural molt important i necessària per la societat. Per evitar problemes d'aquest estil, molts artistes, alguns de coneguts i d'altres no tant, han portat les seves professions o 'hobbies' al carrer, proporcionant un altre estil de cultura més rica i amb un contacte més directe amb tots aquells que el puguin apreciar en un moment donat.

Opino que activitats d'aquestes característiques són molt necessàries en la societat on vivim i convivim, ja que hi han moltes carències en les persones, i moltes vegades venen provocades per la poca riquesa cultural, que els pot haver aportat la falta de contacte amb altres cultures, religions, conceptes, etc.. 

A Catalunya, Espanya, França, etc., ens podem adonar que el principal problema d'aquestes activitats és que si careixes de permisos legals, no pots realitzar aquestes activitats, això comporta que un mateix, com artista, no es pot donar a conèixer ni a ell ni a les pròpies habilitats. A més a més, moltes vegades, els artistes de diferent nacionalitat, tenen molts problemes per poder demanar permisos i més perquè se'ls hi concedeixi.  Ja de per sí, el fer d'haver de demanar permisos fa tirar endarrere a molts artistes ja que perden les esperances abans d'arrancar el projecte.

Crec que una obra de teatre al carrer de caràcter reivindicatiu, humorístic o de qualsevol altre estil hauria de poder representar sense cap problema ni permís  igual que un espectacle de percussió de carrer o uns nois que fan 'graffittis', és més a tots aquests se'ls hi haurien de facilitar el material, siguin altaveus, parets o escenaris (TOT), perquè aquests estan potenciant altres conceptes culturals que criden l'atenció a les persones del carrer, els i ensenyen coses noves, i vulguis o no, poden potenciar un benefici econòmic, tant per l'artista com per l'administració.

Això si la cultura al carrer pot dur problemes, soroll i les corresponents queixes dels veïns, aglomeracions de persones que dificulten la circulació del transit i molts problemes que haurien de ser vistos com a inexistents, ja que poden molestar a unes persones, però i la quantitat d'aquestes a que agradarà i enriquirà com a persona?

Per tant, no creus que qualsevol administració pública amb poder, hauria de facilitar el desenvolupament d'aquestes activitats, per més estranya que fos la seva temàtica,. hora de realització, espai, etc.?

Cultura i socialització en perill.

Anys endarrere, accions com anar al cinema, al teatre o a un concert, eren activitats que les realitzaves sense dependre del seu cost, ja que no era extremadament elevat i tothom, amb més o menys mesura, les podia disfrutar.

L’any 2012, degut a la greu crisi que està travessant el sistema capitalista, des de l’administració es va donar una pujada del I.V.A que va afectar a tots els sectors, però el sector de les activitats culturals va passar d’un 8% a un 21%. Aquest elevat increment va causar el malestar d’aquest sector, ja que la pujada del I.V.A podia provocar que les activitats culturals que es realitzen durant el temps de lleure de les persones, perdessin la importància i quedessin excloses de les nostres activitats preferents, ja que molta gent no podria seguir gaudint d’aquests drets degut al seu elevat cost.

Degut a aquest problema ja present, el teatre de Bescanó per tal de seguir atraient consumidors, va emprendre la iniciativa de vendre pastanagues en comptes d’entrades, ja que les verdures i les hortalisses es troben en un 4% d’I.V.A, un preu molt més assumible que no el de les entrades reals.

No pretenc evidenciar les constants errades del nostre sistema, sinó que les activitats culturals cada vegada es veuen més atacades, i estan perdent la importància que anys endarrere tenien en les persones, tant en el seu desenvolupament cultural, com en el social, especialment en l’àmbit social, ja que ara ja no s’utilitzen tant aquests espais com anys endarrere, degut a que amb els nous mitjans de comunicació, ja no és necessari sortir de casa per sentir-se estimat, socialitzat o qualsevol adjectiu que ens pugui aportar.

Per tant, hem de reclamar abaixar els preus de les activitats culturals i socials per fomentar la socialització directa de les persones, o deixar que es perdin unes activitats presents al llarg del temps perquè avui en dia no són necessaries degut a la falsa socialització, que entenc com el que  ens aporten els mitjans de comunicació?

L'oci com a eina de transformació social II

Abans de plantejar qualsevol activitat d'oci, com bons educadors o directament ciutadans, hem de recordar quins són els valors que volem transmetre. Jo bàsicament definiria quatre línies a tenir en compte que explicaré tot seguit.

1r. Els valors: Sempre hem de fixar-nos bé quins són els valors que transmetem en cada una de les activitats que plantegem. Si volem construir una societat cohesionada i solidària hem de fomentar a través de les activitats la igualtat i la cooperació. Per exemple no realitzar jocs on qui seran els dolents siguin els àrabs, ja que estàs transmeten un mal pensament cap a aquests. O tampoc realitzaràs jocs on la finalitat sigui la competició.

2n. El gènere: que també aniria lligat amb els valors d'igualtat. Hem d'evitar totes les activitats on s'enfrontin un gènere contra l'altra, ja que fomenta competència i reforça el gènere que a un pertany, en comptes d'unir-los. També hem de vigilar no caure en fer uns jocs per a homes i uns altres per a dones, ja que aquests tics solen portar cap a rols socials que potencien la inferioritat i submissió de la dona. I, finalment, hem de prohibir la utilització de la figura de la dona com a objecte sexual a l'hora de fer propaganda de certs esdeveniments com ja hem parlat en articles anteriors.

 

3r. Consumisme: quan plantegem qualsevol activitat ens hem de fixar bé en les despeses econòmiques que suposa per a l'usuari i si són justes o no, és molt diferent pagar 10€ per entrar a una discoteca on un posa música amb l'ordinador que pagar 10€ per anar a veure un seguit de concerts on cada un dels grups haurà dedicat X hores a assajar. 

4t. Drogues: hem d'evitar qualsevol tipus d'activitat que porti al consum de drogues per a realitzar-ne unes altres que siguin més atractives per a elles mateixes i ens satisfacin en si. Per exemple, l'oci nocturn tal i com està muntat ara mateix ens incita a beure -com a mínim- per la oferta tan poc atractiva que ens ofereix, en canvi anar a veure una obra de teatre no ens convida a provar cap tipus de substància estupefaent.

Des del meu punt de vista, doncs, si tenim en compte aquestes quatre línies de treball ja podem organitzar qualsevol tipus d'activitat d'oci que ens porti cap a una millora social.

Genís.

 

  

L'oci com a eina de transformació social.

Podem definir l'oci com “el conjunt d'ocupacions a les que l'individu pot dedicar-se voluntàriament, sigui per a descansar, per a divertir-se o per a desenvolupar la seva informació o formació desinteressada, la seva voluntària participació social o la seva lliure capacitat creadora quan s'ha lliurat de les seves obligacions professionals, familiars o socials” (Dumazedier, J. 1968: 30-31) . Per tant podem distingir entre tres maneres de dedicar el temps lliure (descansar, divertir-se o desenvolupar-se) que cadascú haurà de triar en cada moment.

Lògicament el que escull desenvolupar-se ja ha premeditat una consciència de formació, la qual ell triarà segons els seus interessos. I el que escull descansar, ja ha decidit no dedicar el seu temps lliure a realitzar cap activitat. Però el que decideix divertir-se sí que té un recull de possibilitats a escollir, i és en aquestes activitats on nosaltres hem d'intentar influir. D'aquí el títol de l'article: l'oci com a eina de transformació social.

D'activitats de diversió n'hi ha de molts tipus, des del lleure fins a les festes de nit, però darrere de cada una hi trobem uns valors i unes actituds que inconscientment ens influiran en la nostra manera de ser i fer. Per exemple, tal i com estan plantejades actualment les festes de nit, segurament ens incitaran al sexisme o a l'alcoholisme -com ja hem vist en altres articles d'aquest mateix bloc-, o, en canvi, participar en les activitats de caus i esplais, segurament ens inculcaran uns valors de solidaritat i cooperació.

Per tant, com a bons educadors socials que defensem una educació de valors positius, hem d'assenyalar, criticar i marginar les activitats d'oci que transmeten aquelles idees que van en contra de la cohesió social; de la mateixa manera que hem de premiar aquells qui organitzen unes activitats que facilitin la solidaritat entre ciutadans. A més, hem de tenir en compte que l'educador social treballa en un teixit veïnal on hi participen molts tipus d'organitzacions i associacions amb diferents finalitats, i nosaltres hem d'aprofitar aquest fet per influir en totes i cada una perquè les diferents activitats que realitzin siguin sempre en valors. 

Genís.

Bibliografia:

Dumazedier, J (1968): Hacia una civilización del ocio. Barcelona: Estela

Les tecnologies com a oci

Actualment les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) estan molt pressents en la vida de la nostra societat. Els mòbils, el Internet, la televisió, etc. són un medi de relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, oci i diversió. Això fa que les TIC es converteixin en un element important i imprescindible en la vida quotidiana de tots, però, sobretot en la dels adolescents.

Aquesta introducció de tot tipus de elements tecnològics poden tenir varis factors positius com la fàcil i ràpida accessibilitat a la informació, entre altres. Però, alhora en provoca molts de negatius, per exemple, les addiccions (als jocs, xarxes socials, mòbils, etc.) comencen a ser freqüents. El que més preocupa és que això pot provocar problemes psicològics, socials i biològics tal i com s’afirma en el treball realitzat per diferents psicòlegs de la  Universitat Ramon Llul (2007).

Les tecnologies estimulen la individualització de l’oci, els joves cada vegada més destinen les hores d’oci a jugar amb videojocs, navegar per les xarxes socials o a estar en qualsevol moment manejant el mòbil, gràcies a les atractives ofertes que aquests els ofereixen. Com s’ha esmentat anteriorment això pot causar problemes psicològics, és a dir, tot tipus d’addiccions; problemes socials, poca comunicació amb la família o amb altres persones cara a cara, i problemes biològics, per exemple, augment de problemes relacionats amb la vista.

Des de diferents institucions o associacions ja es comença a fer campanyes de sensibilització als joves d’aquests nous problemes, com per exemple la Taula de Salut de Girona, que pretén realitzar-la a través del teatre i el debat amb els adolescents. Tot i aquest tipus d’iniciatives amb molt bona intenció, considero que ens hauríem de plantejar si realment tenen un efecte sobre nosaltres, és a dir, si som conscients de totes les hores destinem al mòbil, a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) o qualsevol altra tecnologia actual, ignorant, així, altres moltes activitats que podríem estar efectuant molt més enriquidores que aquestes. Si ho som, per què cada vegada estem més enganxat a aquesta oferta?

"El botellon" com a fenomen juvenil en el temps d'oci nocturn

El documental Cuando éramos reyes de David Yáñez (Soñadores Cineastas Independientes) és un petit documental orientat a totes les persones adultes que conformen la societat, per a demostrar les experiències reals i en primera persona de 5 joves de Càceres que van iniciar la pràctica d'“el botellón”, un fenomen juvenil que es porta a terme des de finals dels anys 90 arreu de l’Estat. Aquesta, és una pràctica molt comuna entre els joves i es basa, generalment, en consumir grans quantitats d'alcohol, escoltar música i parlar, durant el temps d'oci nocturn, a les vies públiques. 

En aquest documental veiem com els protagonistes expliquen algunes històries que ells han viscut quan practicaven “el botellón” i quin és el sentit que ells li donaven. A partir del testimoni d'aquests joves podem entendre que és una pràctica que incita al consum de begudes alcohòliques, però també a la reunió de diferents amics per a passar una estona agradable explicant les seves històries personals. El testimoni de la Raquel, és un dels exemples més difícils de trobar, una noia que practica “el botellón” però que en cap moment consumeix alcohol. Com bé explica, per a ella aquesta pràctica és un moment per a reunir-se amb els seus amics i passar-ho bé amb ells, sense causar cap mena d'aldarull.

A partir d'aquest documental, ens hem plantejat quin és el tipus d’oci nocturn juvenil ens ofereix la nostra societat, ja que aquest fenomen sorgeix pel descontent juvenil amb l’encariment de preus de les begudes alcohòliques als locals d'oci nocturn com ara les discoteques, pub’s, etc., amb la poca varietat d'estils que en aquests locals hi ha i amb la falta d'espais nocturns on poder compartir una estona agradable amb els amics sense haver de  consumir i, per tant, haver de rascar-se la butxaca.

I ens plantegem quina és la solució més adequada per a totes les posicions per a poder gaudir d'aquest temps d'oci  la prohibició d’“el botellón” soluciona les queixes del veïnat pel tema dels aldarulls, però alhora obliga a que aquests hagin de refugiar-se en els locals, i per tant, consumir.

Amb aquests arguments creiem que hi ha un debat obert on hi pot haver una àmplia varietat de punts de vista sobre el tema.

Oci nocturn consumista; observa, reflexiona i actua!

 L’oci, segons Dumazeider (1968: 30-31), és el conjunt d’ocupacions en les que l’individu de forma voluntària realitza diverses activitats, quan s’ha lliurat de les obligacions professionals, familiars o socials. Aquest, es classificaria en dos nivells: el superior i l’inferior. Es tractarà  l’inferior, el del consum, concretament el que realitzem els joves  per la nit, un dels més comuns.

Les sortides nocturnes, són una forma d’oci molt corrent entre la joventut actual, ja que és el moment i el temps on  les persones haurien de poder sentir-se lliures, amb gent del seu entorn. On poden realitzar diferents activitats o veure’s amb altra gent, grups, etc. És un acte voluntari. Tot i això, a vegades les condicions no són les més idònies, o hi ha massa gent que s’aprofita del desig de voler “sentir-se lliure”.

L’oci actualment és  principalment consum, forma part d’una nova economia, on també s’inclouria l’Internet, però aquest, per contra, no té despeses econòmiques tan fortes o directes com el nocturn. El que succeeix és que dintre d’aquesta “economia” no tots els adolescents i joves gasten el mateix patrimoni, sigui per raons morals o per causes econòmiques. Llavors, les institucions, els agents socials i econòmics i fins hi tot la mateixa societat no té en compte aquesta heterogeneïtat. Encara que en diverses ocasions es faci una lleu crítica, aquesta no es transportada a la pràctica.

Aquesta poca consideració està justificat per la dinàmica de la societat del consum en la que s’associa l’oci i la diversió del temps lliure. No es contempla la possibilitat de poder gaudir sense la necessitat de comprar i gastar. Perquè  predominen les actituds socials hedonistes i materialistes que la postura capitalista global ha inclòs en la societat i que el impacte, potser, ha sigut major entre la població adolescent. Cosa que comporta una despesa important i sense límits tan pels joves com per les seves famílies, i a la vegada, un gran benefici per a les empreses que inverteixen en aquest àmbit.

Un altre punt a recalcar, és la falta d’espais de socialització on els joves puguin estar amb les amistats. Les vivendes familiars solen ser de tamany reduït, i el grup d’amics cada vegada és més nombrós. Els bars, pubs, discoteques són indrets cars i inaccessibles segons amb quines vestimentes es vulgui accedir. Per tant, l’alternativa seria possibilitar un espai públic per deixar exercir aquestes activitats, i poder accedir sense jutjar. Tots amb les mateixes condicions d’igualtat, tan per la vestimenta com per l'economia.

Les institucions governamentals haurien, llavors, de tenir com a finalitat afavorir els processos alternatius al oci comercial i consumista del cap de setmana, incrementant l’oferta espaial i les practiques alternatives. Però, el problema està en que les institucions mostren tot tipus d’obstacles davant d’aquesta proposta. El pensament generalitzat  dirigit cada vegada més pel neoliberalisme i consumisme, no li dóna importància a altres aspectes més humanitzatso democràtics. Perquè aquest negoci és de gran interès pels empresaris de la industria alcohòlica, de la mateixa manera que també els hi interessa als propietaris i encarregats dels bars, cafès, pubs, discoteques i diferents instal·lacions que es mouen en aquest ambient. Però sobretot, qui obtenen un gran benefici econòmic realment són les institucions governamentals. En tot cas l’objectiu no hauria de ser competir  amb l’oci privat, es tractaria d’aportar, oferir o intentar facilitar les noves formes alternatives i variades de l’oci no consumista.

En definitiva, l’oci de cap de setmana és una alternativa mecànica, una mena de ritual on participa la gran majoria dels joves. El resultat és que gran part del jovent coincideix en el desig d’un oci no consumista, distint pel cap de setmana, creat per ells mateixos i no heretat de les generacions anteriors.  Per tant, no hauríem d’intentar entre tots  buscar alternatives i forçar a que les institucions ens les facilitin? Fins quan aguantarà aquesta submissió?  Realment volem que es segueixin aprofitant de nosaltres?  Una de les funcions de l’oci és la diversió, com ens podem divertir si hem d’estar pendents dels diners?

Oci nocturn i drogues; conceptes compatibles?

“Cada cap de setmana, prop de tres milions de joves a tot l’Estat surten a la nit a divertir-se i a trobar-se amb els amics en places, carrers, parcs, bars, pubs i discoteques. L’oci nocturn juvenil s’ha convertit en un fenomen massiu, que sovint s’associa al consum compulsiu d’alcohol i d’altres drogues i desperta entre els adults reaccions oposades: culpabilitat, preocupació pels consums elevats de drogues i per les seves conseqüències, irritació per les molèsties que el soroll, la brutícia, l’aglomeració i, en definitiva, l’ocupació de l’espai públic causen en l’entramat urbà” (Colunga, 2009:2-3)

Actualment les drogues són (en moltes ocasions) els factors que acompanyen les nits dels i de les joves, ja siguin legals o il·legals. Podríem realitzar una enquesta als joves preguntant-los-hi quants dels seus amics no consumeixen alguna que altre substància estimulant, encara que únicament sigui alcohol. Segurament els resultats respondrien a una minoria.

A un estudi realitzat per Josefina Patiño Masó, M.Eugènia Gras Pérez, Sílvia Font-Mayolas i Alícia Baltasar Bagué als nois i noies de primer de carrera de la Universitat de Girona l’any 2009, s’afirma el que ja he dit anteriorment.

El primer que podem extreure d’aquest estudi és que aquells joves que consumeixen algun tipus de substància es situen entre els 17 i els 35 anys, i el 47.2% són nois i el 52.8% són noies. Cal dir que aquestes dades són aproximades i que, per tant, poden variar.

Aquestes dades però, fan aparèixer en mi la necessitat de qüestionar-me el per què. Per què hi ha més noies que consumeixen que no pas nois? Em sobta aquest resultat. Ara no vull esplaiar-me i entrar més del compte en qüestions de gènere, crec que si el resultat hagués donat un percentatge més elevat en nois que en noies també m’hagués fet aquesta pregunta, però pot ser no amb tant d’interès. Pot ser és que els nois són més porucs o més cauts a l’hora de tastar aquest tipus de substàncies? Cal dir que en aquestes dades no només hi entren el que s’anomenen “drogues dures” sinó que també l’alcohol i el cànnabis (considerades drogues menys fortes). Una possible resposta a la meva pregunta podria ser el fet de la lluita per a la igualtat entre homes i dones. El sexe femení, actualment, ha volgut posar-se al nivell del sexe masculí i, si fins ara els nois sempre havien anat per davant en tot, ara és al revés, almenys pel que fa a aquest aspecte de les drogues.

A l’estudi realitzat per totes les autores ja esmentades anteriorment hi consten altres dades, com ara les que afirmen que habitualment són aquelles persones que consumeixen algun tipus de substància estimulant les qui practiquen l’oci nocturn més sovint (cada cap de setmana). Així doncs, el percentatge que es dóna a l’estudi és el següent: el 71.4% dels universitaris que consumeixen cocaïna surten cada cap de setmana, mentre que el 37.4% de les persones que no consumeixen aquest tipus de droga ho fan; el 51.9% dels consumidors de cànnabis surten tots els caps de setmana i en canvi, el 34.1% dels que no ho fan, se’n van de festa els caps de setmana. La majoria dels joves que surten cada cap de setmana i consumeixen substàncies (en aquest cas, il·legals) tornen més tard de les 5 de la matinada.

Què passa? Els universitaris que consumeixen drogues aguanten més hores de festa? o més aviat tenen la sensació de que el seu cos és capaç de suportar-ho tot? Les drogues com la cocaïna o les amfetamines (pastilles) provoquen en la persona que en pren un estat d’eufòria i hiperactivitat, d’aquesta manera l’individu, no essent conscient del que fa, veu, sent, o més ben dit, no essent conscient de que no és ell mateix, creu que compta amb la capacitat d’aguantar les hores que facin falta estant de festa. Per això, a més, si la jugada els surt bé una vegada, el més probable és que repeteixin. Per aquest motiu a les dades recollides en l’estudi queda demostrat el fet següent: si les substàncies que una persona ingereix no li provoquen cap efecte secundari i/o desagradable, evidentment repetiran, ja que al veure que no passa absolutament res que pugui ser perjudicant per a la salut d’un mateix i a més a més la sensació que provoca és agradable, quin mal hi ha en tornar-ho a fer?

Les drogues són amigues íntimes de la joventut (no de tota, evidentment) fins que fan mal i produeixen sensacions desagradables. Aleshores s’ho pensen dues vegades abans de prendre quelcom.

Els adolescents i els joves (no tots, però sí la majoria) d’avui dia relacionen sortir de nit amb les drogues (incloent-t’hi l’alcohol). Segurament, abans de prendre algun estupefacient, el que passa pel cervell d’aquests joves és: si ell ho fa i no li passa res, jo ho faré i tampoc em passarà res... o sí? 

Fonts bibliogràfiques

Colunga, H. (2009). La participació juvenil a través de la gestió de l'oci. Recuperat 24 febrer 2013, des de http://www.udg.edu/Portals/3/JoventutSocietat/pdfs/seminari_8.pdf

Patiño Maso, J., Gras Pérez, M., Font-Mayolas, S., i Baltasar Bagué, A. (2009). Oci nocturn i consum de substàncies en joves universitaris. Recuperat 24 febrer 2013, des de http://www.udg.edu/Portals/3/JoventutSocietat/pdfs/oci/patino.pdf

Girona, promotora d’estereotips?

“L'any 1990, el parc de la Devesa acollia per primer cop terrasses durant l'estiu, una aposta per generar major atracció de la ciutat i que va tenir gran èxit i acollida durant molts anys

El govern municipal ha decidit no seguir amb un model que veu caduc en l'actualitat en una ciutat on s'han obert molts locals nocturns en els últims anys” (Vilà, 2013:5)

Les Veles-terrassa (altrament conegudes com les Carpes de Girona) disposades al parc de la Devesa de Girona deixaran de desenvolupar la seva activitat, després de 22 anys de funcionament ininterromput.

Però, tal com explica Madrenas en una notícia publicada a la pàgina web de l'Ajuntament de Girona, les Veles-terrassa “no han estat absents dels problemes que genera la seva activitat d’oci nocturn” (2013). Encara que l’activitat tingui lloc a la Devesa (que es troba relativament apartada del centre i dels pisos/cases particulars) i que, teòricament, es desenvolupa en aquest indret per respectar el descans dels veïns, l’aglomeració de persones que acudien any rere any a passar les nits d’estiu a les Carpes, juntament amb la quantitat de soroll que aquestes desprenien, va ocasionar la realització de nombroses queixes per part de les persones que vivien al voltant d’allà. A l’inici d’aquest any 2013 s’ha aprovat la seva retirada, ja que, tal com s’explica a la notícia de Vilà publicada al Punt Avui, per altra banda, “durant aquests últims anys la ciutat de Girona ha esdevingut un punt de referència de les comarques gironines pel que fa a l’oci nocturn” (2013:5). Això s’ha donat d’aquesta manera per diferents raons, i una d’elles és l’obertura de nous locals; d’aquesta manera s’ha pogut prescindir de les Veles arribant fins al punt de la seva eliminació.

Des del meu punt de vista trobo que l’oci nocturn de Girona no ha variat gaire des de que tinc edat suficient com per a gaudir-ne. Les Veles-terrasa que es muntaven a l’estiu a la Devesa eren l’únic que canviava una mica la dinàmica dels locals d’oci de Girona. Cal dir però, que en aquest comentari no incloc aquells espais ubicats a les afores de Girona, als quals s’hi pot accedir amb algun vehicle.

S’ha de tenir en compte que no tothom té els mateixos gustos. Ambdues notícies ja citades en aquest comentari parlen dels canvis que s’han realitzat en l’oci nocturn de Girona durant els darrers anys. Aquestes transformacions inclouen, tal com diu Madrenas, “l’obertura de nous locals, l’augment de la qualitat i de la diversitat de l’oferta”. En conseqüència a això, diu que “l’oci nocturn s’ha obert a nous públics i s’ha adaptat a noves exigències” (2013).

El que no es pot negar és que la ciutat, pel que fa a l’oci de la nit, ha crescut. Podem dir que s’ha adaptat a l’hora d’ampliar els locals creant terrasses per als fumadors (posteriorment a la creació de la llei antitabac que prohibeix fumar a l’interior dels llocs). Però no es pot generalitzar parlant d’una obertura a nous públics i a noves exigències en els últims anys, perquè, personalment (i no crec que sigui la única) penso que això no ha passat. A Girona hi ha molts tipus de persones i l’oci sembla que només s’ha creat per a satisfer a un grup d’individus que, tot i que és majoritari, no és exclusiu. On són els locals alternatius? No existeixen. Sí que s’ha creat algun espai on s’hi realitzen concerts i trobades per a gent que no està d’acord o no vol participar en el tipus d’oci que es practica habitualment a Girona. Però crec que és insuficient. Si realment es vol gaudir de quelcom diferent al que la gent considera “normal”, s’ha de fer un desplaçament amb automòbil cap a les afores de Salt (a la Mirona), cap a les afores de Girona, direcció a Cassà de la Selva (al Blau) o altrament cap a Sarrià de Ter (a l'Atv) que és el que es troba relativament a prop de Girona ciutat. Trobo que no és just que hi hagi gent que tingui a l’abast llocs que satisfan les seves necessitats o els seus gustos musicals i en canvi, no s’hagi tingut mai en compte que hi ha persones que poden tenir estils de música diferents.

El tancament de les Carpes portat a terme per l’Ajuntament de Girona a causa de les queixes rebudes per part dels veïns de la zona ha donat molt a parlar (ja que feia 22 anys que funcionaven sense cap tipus de problema). No crec que sigui tant important el fet que s’elimini aquest tipus d’activitat ja que, com bé diuen les dues notícies que he citat anteriorment, actualment hi ha altres locals que ofereixen el mateix, i que, per tant, és on acudirà la gent que abans anava a les Veles de la Devesa. La única diferència perceptible és que a partir d’ara la gresca no es gaudirà a l’aire lliure.

En canvi, crec que a Girona, pel que fa a l’oci nocturn, hi ha un problema que és molt més important i que s’ha deixat molt de banda. S’ha ignorat a totes aquelles persones que no es corresponen amb el que tothom coneix com a “gent normal”. Personalment penso que aquí entren en joc els estereotips i els prejudicis. Per què aquell qui no és com la majoria ja no és tractat com a un igual? Per què, si una persona és diferent, no se li ofereixen les mateixes oportunitats que a un que segueix a un model? Repetiré, per últim cop i perquè quedi clara la meva indignació, que trobo molt injust que no se’ls ofereixin locals on persones més “alternatives” puguin satisfer les seves necessitats musicals i passar les nits tal i com ho faria qualsevol altre persona. 

Podríem dir que l’oci nocturn de Girona promou els estereotips?

Fonts bibliogràfiques

Ajuntament de Girona. (2013). La Devesa recupera la normalitat i després de 22 anys no hi haurà, aquest estiu, les Veles-terrassa. Les Veles-terrassa han desenvolupat la seva activitat ininterrompudament des de l’any 1990 però actualment s’havien convertit en un model obsolet. Recuperat 24 febrer 2013 

Fanals, L. (5 febrer 2013). Girona no permetrà instal·lar aquest estiu les veles nocturnes a la Devesa: Considera que es tracta d’un “model obsolet” que no aposta per la convivència ni la qualitat. Diari de Girona. Recuperat 24 febrer 2013 des de http://www.diaridegirona.cat/girona/2013/02/05/girona-no-permetra-installar-aquest-estiu-veles-nocturnes-devesa/602751.html

Vilà, D. (11 febrer 2013). Girona no tindrà veles d’estiu a la Devesa: Un estiu sense veles. El Punt Avui: Comarques Gironines. Recuperat 24 febrer 2013 des de http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/-/5-societat/617494-un-estiu-sense-veles.html?tmpl=component&print=1&page=

 

Drogues... N'estàs segur?

Aquest vídeo és un curtmetratge realitzat per alumnes de 1er de Batxillerat que cursaven l’assignatura Cultura Audiovisual a l’Ies Santiago Sobrequés de Girona l’any 2011. Aquests són: Marc Ollé, Enric Lucas, Artau Guinó i Ariadna Rebato, però cal dir que també hi va col·laborar el professor de l’assignatura, Joan Cumeras, i altres persones.

L’objectiu que té el curt és mostrar i advertir a la gent de les conseqüències que poden produir-se quan s’ingereixen drogues (en aquest cas, bolets al·lucinògens). El vídeo, doncs, és com una “campanya antidrogues”, que intenta ensenyar quines accions s’haurien d’evitar. Representa a un tipus de joventut que es pot trobar en la societat actual. Aquesta, gasta el seu temps lliure o temps d’oci fent tràfic i consumint substàncies tòxiques i il·legals. Al film queda clar que la persona que pren aquest tipus de tòxic no és conscient de les conseqüències que provoca (tal i com ocorre en molts casos reals). El final, és tràgic. 

La història està narrada d’una manera implícita, és a dir, no es visualitza d’una forma directa el missatge que es vol transmetre, sinó que s’expressa amb símbols que deixen entreveure l’acció, obligant al receptor a imaginar el relat . Com a resultat, cadascú interpreta el missatge des d’una perspectiva pròpia, diferent, perquè realment no es mostra el que va succeint. Normalment els films es visualitzen des de la perspectiva del narrador  extern, però, aquest combina les dos vessants, és a dir, extern i intern. Això permet mostrar els efectes de les drogues des del punt de vista de la persona que les pren. És un recurs que s’ha utilitzat amb l’objectiu d’aconseguir cridar l’atenció de l’espectador.

Els materials utilitzats per a la realització del vídeo són, possiblement, una càmera de vídeo, programes d’edició de vídeo (com per exemple, el Movie Maker), ordinadors, etc. Pel que fa a la part tècnica s’apliquen nombrosos efectes de so (música, sorolls diversos, etc.). De la mateixa manera que es fan moviments de càmera  en algunes escenes, així com canvis de color en la imatge. L’objectiu de totes aquestes accions és produir un cert misteri en el desenvolupament de la història, i també aconseguir provocar en la persona que visualitza el film una sensació de tensió, d’intriga.

La reflexió que podríem extreure a partir d’aquest curtmetratge és: realment obtenim un benefici al prendre substàncies d’aquest tipus? La majoria de les persones som conscients que la resposta a aquesta pregunta és un no, llavors, per què és un acte tan comú actualment? Per què es fa? Possiblement la raó més important per la qual es realitzen aquesta mena d’activitats és la pressió de grup. Qui no té a la seva colla d’amics una persona que fuma cànnabis o alguna vegada a la vida ha provat drogues dures? Qui no ha sentit mai la típica frase: prova-ho, no passa res... o tranquil, que jo controlo? A part d’aquesta freqüent pressió que les persones que casual o habitualment fumen/ingereixen qualsevol tipus de tòxics produeixen sobre aquells individus que no volen prendre drogues, sembla que durant els últims anys els estupefacients han esdevingut una moda. És poc probable que tots els que prenen drogues hagin patit pressió de grup (amb preguntes semblants a les que hem formulat  anteriorment), sinó que segurament s’han trobat persones que els han explicat la seva bona o inclòs òptima experiència amb les drogues, i tot allò magnífic i espectacular que els ha aportat ingerir el tòxic. D’aquesta manera si els estupefacients han resultat una experiència positiva, s’ha anat corrent la veu i així s’ha convertit en quelcom “no tant dolent” als ulls del jovent. Segurament no tothom és ignorant pel que fa a les conseqüències que pot ocasionar el fet de prendre drogues, és a dir, la majoria de les persones que decideixen prendre’n saben a què s’estan exposant i les reaccions que es poden produir al seu organisme. Així doncs, no creiem que la ignorància sigui una raó que tingui gaire pes a l’hora de respondre a la pregunta “per què ho fan?”. Tots o la majoria d’individus de la societat actual hem patit una d’aquelles classes inacabables on venia una persona a explicar-te droga per droga els efectes i les conseqüències que se’n podien derivar. Per tant, tots estem conscienciats. O no? Es pot fingir que s’és ignorant?

El consumisme com a nou model d'oci

Foto muntatge
 

En aquest article hem creat un foto muntatge per representar l'oci consumista. Aquest simbolitza un cartell de propaganda de la marca “G-Estar Raw”, on una botiga es publicitaria a través de vàries ofertes: (i) si compres dues peces de roba, et regalen la tercera i (ii) a partir de la quarta es fan descomptes per a una altra compra, obligant al consumidor a tornar a la botiga.

Encara que ens pugui semblar que no, el fet d'anar 'de compres' també és considerat oci, ja que compleix els requisits sent una activitat que es desenvolupa durant el temps lliure amb una actitud premeditada. López Andrada i altres (1982: 24) classifiquen aquesta activitat com a oci inferior o ociositat, que correspon a una acció consumista sense més.

Veiem molt perillós el constant atac que rebem per part dels mitjans de comunicació i aparadors publicitaris. Podem parlar d'atac, ja que dia darrera dia ens estan incitant a la compra de qualsevol tipus de productes (bé siguin necessaris o no), arribats al punt de realitzar estudis psicològics per tal de desenvolupar tècniques de màrqueting més efectives.

Per tant, podem considerar el consumisme com una problemàtica en l'oci. Ja que aquest -l'oci inferior- ha arribat a substituir altres formes de gaudir el temps lliure més formatives o entretingudes, fins al punt de trobar casos d'addicció a les compres. Així doncs, com podem re-dirigir l'ociositat cap a formes ètiques d'esbarjo?

Bibliografia: López Andrada, B. i altres (1982). Tiempo libre y Educación, Escuela Española. Madrid.

Oci nocturn i sexisme.

En aquest article hem volgut recuperar el cartell inicial del Carnaval 2013 de Reus, presentat per la Federació Reusenca d'Agrupacions de Carnaval (FRAC) i avalat per l'Ajuntament de Reus. 

Aquest cartell va portar molta polèmica, no només a Reus -on, per exemple, l'organització juvenil Arran va publicar uns cartells similars, criticant l'inicial- sinó a tot Catalunya, degut a l'alt contingut sexista (fins al punt de que l'imatge base va ser extreta d'una web eròtica). Un cartell que representa una festa popular -el carnestoltes- amb uns pits estereotipats, transmetent així una informació errònia amb el contingut de la festa en si.

Aquests últims anys hem pogut veure com aquest tipus de cartells s’expandien gairebé en qualsevol tipus d’oci nocturn -i no tan nocturn-, buscant una falsa relació entre l’oci nocturn i el sexe. Entenem que s’està venent l'imatge de la dona com a un objecte sexual, a part de sotmetre-la a unes pressions estètiques, obligant-la així a ser aquest model de dona que ens mostren. A més, el cartell surt reforçat amb contingut sexual de l'eslogan "Treu pit i endavant".

Malgrat que al final es retirés el cartell, tot això ens preocupa com a joves, ja que aquestes idees s'estan normalitzant fins al punt de no preocupar-nos en veure un cartell d'aquestes característiques. De la mateixa manera veiem discriminatòria la publicació de cartells així, ja que estan pensats pel public masculí, obviant el femení.

 

Cartell inicial i font primària.

 Cartells editats per Arran.