Oci nocturn consumista; observa, reflexiona i actua!

 L’oci, segons Dumazeider (1968: 30-31), és el conjunt d’ocupacions en les que l’individu de forma voluntària realitza diverses activitats, quan s’ha lliurat de les obligacions professionals, familiars o socials. Aquest, es classificaria en dos nivells: el superior i l’inferior. Es tractarà  l’inferior, el del consum, concretament el que realitzem els joves  per la nit, un dels més comuns.

Les sortides nocturnes, són una forma d’oci molt corrent entre la joventut actual, ja que és el moment i el temps on  les persones haurien de poder sentir-se lliures, amb gent del seu entorn. On poden realitzar diferents activitats o veure’s amb altra gent, grups, etc. És un acte voluntari. Tot i això, a vegades les condicions no són les més idònies, o hi ha massa gent que s’aprofita del desig de voler “sentir-se lliure”.

L’oci actualment és  principalment consum, forma part d’una nova economia, on també s’inclouria l’Internet, però aquest, per contra, no té despeses econòmiques tan fortes o directes com el nocturn. El que succeeix és que dintre d’aquesta “economia” no tots els adolescents i joves gasten el mateix patrimoni, sigui per raons morals o per causes econòmiques. Llavors, les institucions, els agents socials i econòmics i fins hi tot la mateixa societat no té en compte aquesta heterogeneïtat. Encara que en diverses ocasions es faci una lleu crítica, aquesta no es transportada a la pràctica.

Aquesta poca consideració està justificat per la dinàmica de la societat del consum en la que s’associa l’oci i la diversió del temps lliure. No es contempla la possibilitat de poder gaudir sense la necessitat de comprar i gastar. Perquè  predominen les actituds socials hedonistes i materialistes que la postura capitalista global ha inclòs en la societat i que el impacte, potser, ha sigut major entre la població adolescent. Cosa que comporta una despesa important i sense límits tan pels joves com per les seves famílies, i a la vegada, un gran benefici per a les empreses que inverteixen en aquest àmbit.

Un altre punt a recalcar, és la falta d’espais de socialització on els joves puguin estar amb les amistats. Les vivendes familiars solen ser de tamany reduït, i el grup d’amics cada vegada és més nombrós. Els bars, pubs, discoteques són indrets cars i inaccessibles segons amb quines vestimentes es vulgui accedir. Per tant, l’alternativa seria possibilitar un espai públic per deixar exercir aquestes activitats, i poder accedir sense jutjar. Tots amb les mateixes condicions d’igualtat, tan per la vestimenta com per l'economia.

Les institucions governamentals haurien, llavors, de tenir com a finalitat afavorir els processos alternatius al oci comercial i consumista del cap de setmana, incrementant l’oferta espaial i les practiques alternatives. Però, el problema està en que les institucions mostren tot tipus d’obstacles davant d’aquesta proposta. El pensament generalitzat  dirigit cada vegada més pel neoliberalisme i consumisme, no li dóna importància a altres aspectes més humanitzatso democràtics. Perquè aquest negoci és de gran interès pels empresaris de la industria alcohòlica, de la mateixa manera que també els hi interessa als propietaris i encarregats dels bars, cafès, pubs, discoteques i diferents instal·lacions que es mouen en aquest ambient. Però sobretot, qui obtenen un gran benefici econòmic realment són les institucions governamentals. En tot cas l’objectiu no hauria de ser competir  amb l’oci privat, es tractaria d’aportar, oferir o intentar facilitar les noves formes alternatives i variades de l’oci no consumista.

En definitiva, l’oci de cap de setmana és una alternativa mecànica, una mena de ritual on participa la gran majoria dels joves. El resultat és que gran part del jovent coincideix en el desig d’un oci no consumista, distint pel cap de setmana, creat per ells mateixos i no heretat de les generacions anteriors.  Per tant, no hauríem d’intentar entre tots  buscar alternatives i forçar a que les institucions ens les facilitin? Fins quan aguantarà aquesta submissió?  Realment volem que es segueixin aprofitant de nosaltres?  Una de les funcions de l’oci és la diversió, com ens podem divertir si hem d’estar pendents dels diners?