L’oci, segons Dumazeider (1968: 30-31), és el conjunt d’ocupacions en les que l’individu de forma voluntària realitza diverses activitats, quan s’ha lliurat de les obligacions professionals, familiars o socials. Aquest, es classificaria en dos nivells: el superior i l’inferior. Es tractarà l’inferior, el del consum, concretament el que realitzem els joves per la nit, un dels més comuns.
Les sortides nocturnes, són una forma
d’oci molt corrent entre la joventut actual, ja que és el moment i el temps on les persones haurien de poder sentir-se lliures, amb gent del seu entorn. On poden realitzar
diferents activitats o veure’s amb altra gent, grups, etc. És un acte voluntari. Tot i això, a vegades les condicions no
són les més idònies, o hi ha massa gent que s’aprofita del desig de voler “sentir-se
lliure”.
L’oci actualment és principalment consum, forma part d’una nova economia,
on també s’inclouria l’Internet, però aquest, per contra, no té despeses econòmiques
tan fortes o directes com el nocturn. El que succeeix és que dintre
d’aquesta “economia” no tots els adolescents i joves gasten el mateix
patrimoni, sigui per raons morals o per causes econòmiques. Llavors, les
institucions, els agents socials i econòmics i fins hi tot la mateixa societat
no té en compte aquesta heterogeneïtat. Encara que en diverses ocasions es faci
una lleu crítica, aquesta no es transportada a la pràctica.
Aquesta poca consideració està justificat per la
dinàmica de la societat del consum en la que s’associa l’oci i la diversió del
temps lliure. No es contempla la possibilitat de poder gaudir sense la necessitat
de comprar i gastar. Perquè predominen
les actituds socials hedonistes i materialistes que la postura capitalista
global ha inclòs en la societat i que el impacte, potser, ha sigut major entre
la població adolescent. Cosa que comporta una despesa important i sense límits
tan pels joves com per les seves famílies, i a la vegada, un gran benefici per
a les empreses que inverteixen en aquest àmbit.
Un altre punt a recalcar, és la falta
d’espais de socialització on els joves puguin estar amb les amistats. Les
vivendes familiars solen ser de tamany reduït, i el grup d’amics cada vegada és
més nombrós. Els bars, pubs, discoteques són indrets cars i inaccessibles
segons amb quines vestimentes es vulgui accedir. Per tant, l’alternativa seria
possibilitar un espai públic per deixar exercir aquestes activitats, i poder
accedir sense jutjar. Tots amb les mateixes condicions d’igualtat, tan per la vestimenta com per l'economia.
Les institucions governamentals haurien,
llavors, de tenir com a finalitat afavorir els processos alternatius al oci
comercial i consumista del cap de setmana, incrementant l’oferta espaial i les
practiques alternatives. Però, el problema està en que les institucions mostren tot tipus d’obstacles davant d’aquesta proposta. El
pensament generalitzat dirigit cada vegada més pel neoliberalisme i consumisme, no li
dóna importància a altres aspectes més humanitzatso democràtics. Perquè aquest negoci és de gran interès pels empresaris de la industria alcohòlica, de la mateixa manera que també els hi interessa als propietaris i encarregats dels bars, cafès, pubs, discoteques i diferents instal·lacions que es mouen en aquest ambient. Però sobretot, qui obtenen un gran benefici econòmic realment són les institucions governamentals. En tot cas l’objectiu no hauria
de ser competir amb l’oci privat, es
tractaria d’aportar, oferir o intentar facilitar les noves formes alternatives
i variades de l’oci no consumista.
En definitiva, l’oci de cap de setmana
és una alternativa mecànica, una mena de ritual on participa la gran majoria
dels joves. El resultat és que gran part del jovent coincideix en el desig d’un
oci no consumista, distint pel cap de setmana, creat per ells mateixos i no
heretat de les generacions anteriors. Per
tant, no hauríem d’intentar entre tots buscar alternatives i forçar a que les
institucions ens les facilitin? Fins quan aguantarà aquesta submissió? Realment volem que es segueixin aprofitant de nosaltres? Una de les funcions de l’oci és la diversió, com ens podem divertir si hem d’estar pendents dels diners?
Personalment trobo que és molt interessant la crítica a l'oci que fas en aquest article. Sobretot pel que fa a l'oci consumista (molt habitual actualment) i a la teva proposta per a crear algun tipus d'alternativa per a aquelles persones les quals no poden gaudir de l'oci pel simple fet de patir una situació econòmica que no és apte o acceptada en la societat actual.
ResponEliminaCrec que, com bé has dit, tots tenim els mateixos drets i és molt injust que el govern no tingui en compte que tothom vol i hauria de poder gaudir de l'oci i les activitats nocturnes fos quin fos el seu nivell econòmic.
Per tant, hi ha una forta relació entre l'oci consumista i aquesta "recerca" d'alternatives PÚBLIQUES per a la gent que no té suficients recursos. A les institucions de govern no els interessa "perdre" diners per satisfer necessitats de persones que a ells quasi no els aporten res. A partir d'aquí, jo em faig una pregunta. Realment hem evolucionat i la nostra societat s'ha desenvolupat tant com es creu? Perquè, reflexionant sobre l'article que has escrit i pensant en les pròpies experiències, si el govern encara segueix donant prioritat a les persones amb recursos monetaris i ignorant als individus que no estan al mateix nivell, s'està fent una discriminació i per tant, una diferenciació entre classes. Llavors, em plantejo; realment estem tornant enrere? La societat s'està tornant a segmentar en classes socials? Mare meva, quina vergonya.