Podem definir l'oci com “el conjunt
d'ocupacions a les que l'individu pot dedicar-se voluntàriament,
sigui per a descansar, per a divertir-se o per a desenvolupar la seva
informació o formació desinteressada, la seva voluntària
participació social o la seva lliure capacitat creadora quan s'ha
lliurat de les seves obligacions professionals, familiars o socials” (Dumazedier, J. 1968: 30-31) .
Per tant podem distingir entre tres maneres de dedicar el temps
lliure (descansar, divertir-se o desenvolupar-se) que cadascú haurà
de triar en cada moment.
Lògicament el que escull
desenvolupar-se ja ha premeditat una consciència de formació, la
qual ell triarà segons els seus interessos. I el que escull
descansar, ja ha decidit no dedicar el seu temps lliure a realitzar
cap activitat. Però el que decideix divertir-se sí que té un
recull de possibilitats a escollir, i és en aquestes activitats on
nosaltres hem d'intentar influir. D'aquí el títol de l'article:
l'oci com a eina de transformació social.
D'activitats de diversió n'hi ha de
molts tipus, des del lleure fins a les festes de nit, però darrere
de cada una hi trobem uns valors i unes actituds que inconscientment
ens influiran en la nostra manera de ser i fer. Per exemple, tal i
com estan plantejades actualment les festes de nit, segurament ens
incitaran al sexisme o a l'alcoholisme -com ja hem vist en altres
articles d'aquest mateix bloc-, o, en canvi, participar en les
activitats de caus i esplais, segurament ens inculcaran uns valors de
solidaritat i cooperació.
Per tant, com a bons educadors socials
que defensem una educació de valors positius, hem d'assenyalar,
criticar i marginar les activitats d'oci que transmeten aquelles
idees que van en contra de la cohesió social; de la mateixa manera
que hem de premiar aquells qui organitzen unes activitats que
facilitin la solidaritat entre ciutadans. A més, hem de tenir en
compte que l'educador social treballa en un teixit veïnal on hi
participen molts tipus d'organitzacions i associacions amb diferents
finalitats, i nosaltres hem d'aprofitar aquest fet per influir en
totes i cada una perquè les diferents activitats que realitzin
siguin sempre en valors.
Bibliografia:
Genís.
Dumazedier, J (1968): Hacia una civilización del ocio. Barcelona: Estela
Molt d'acord amb tu Genís, l'educació amb valors és la única educació que hem de tenir en ment. Aquesta produeix un fort teixit social per a poder construir una societat més cohesionada, justa i igualitària.
ResponEliminaAquesta és l'educació que manca avui en dia i és per això que vivim les situacions que vivim: egoisme i conformisme.
El que és cert és que, s'ha d'aprofitar aquest temps de lleure que gaudim per comprometre'ns a participar activament en temes d'educació amb valors i de lluita per la cohesió i la solidaritat, com ara tu molt bé has dit, els esplais i caus.