Oci nocturn i drogues; conceptes compatibles?

“Cada cap de setmana, prop de tres milions de joves a tot l’Estat surten a la nit a divertir-se i a trobar-se amb els amics en places, carrers, parcs, bars, pubs i discoteques. L’oci nocturn juvenil s’ha convertit en un fenomen massiu, que sovint s’associa al consum compulsiu d’alcohol i d’altres drogues i desperta entre els adults reaccions oposades: culpabilitat, preocupació pels consums elevats de drogues i per les seves conseqüències, irritació per les molèsties que el soroll, la brutícia, l’aglomeració i, en definitiva, l’ocupació de l’espai públic causen en l’entramat urbà” (Colunga, 2009:2-3)

Actualment les drogues són (en moltes ocasions) els factors que acompanyen les nits dels i de les joves, ja siguin legals o il·legals. Podríem realitzar una enquesta als joves preguntant-los-hi quants dels seus amics no consumeixen alguna que altre substància estimulant, encara que únicament sigui alcohol. Segurament els resultats respondrien a una minoria.

A un estudi realitzat per Josefina Patiño Masó, M.Eugènia Gras Pérez, Sílvia Font-Mayolas i Alícia Baltasar Bagué als nois i noies de primer de carrera de la Universitat de Girona l’any 2009, s’afirma el que ja he dit anteriorment.

El primer que podem extreure d’aquest estudi és que aquells joves que consumeixen algun tipus de substància es situen entre els 17 i els 35 anys, i el 47.2% són nois i el 52.8% són noies. Cal dir que aquestes dades són aproximades i que, per tant, poden variar.

Aquestes dades però, fan aparèixer en mi la necessitat de qüestionar-me el per què. Per què hi ha més noies que consumeixen que no pas nois? Em sobta aquest resultat. Ara no vull esplaiar-me i entrar més del compte en qüestions de gènere, crec que si el resultat hagués donat un percentatge més elevat en nois que en noies també m’hagués fet aquesta pregunta, però pot ser no amb tant d’interès. Pot ser és que els nois són més porucs o més cauts a l’hora de tastar aquest tipus de substàncies? Cal dir que en aquestes dades no només hi entren el que s’anomenen “drogues dures” sinó que també l’alcohol i el cànnabis (considerades drogues menys fortes). Una possible resposta a la meva pregunta podria ser el fet de la lluita per a la igualtat entre homes i dones. El sexe femení, actualment, ha volgut posar-se al nivell del sexe masculí i, si fins ara els nois sempre havien anat per davant en tot, ara és al revés, almenys pel que fa a aquest aspecte de les drogues.

A l’estudi realitzat per totes les autores ja esmentades anteriorment hi consten altres dades, com ara les que afirmen que habitualment són aquelles persones que consumeixen algun tipus de substància estimulant les qui practiquen l’oci nocturn més sovint (cada cap de setmana). Així doncs, el percentatge que es dóna a l’estudi és el següent: el 71.4% dels universitaris que consumeixen cocaïna surten cada cap de setmana, mentre que el 37.4% de les persones que no consumeixen aquest tipus de droga ho fan; el 51.9% dels consumidors de cànnabis surten tots els caps de setmana i en canvi, el 34.1% dels que no ho fan, se’n van de festa els caps de setmana. La majoria dels joves que surten cada cap de setmana i consumeixen substàncies (en aquest cas, il·legals) tornen més tard de les 5 de la matinada.

Què passa? Els universitaris que consumeixen drogues aguanten més hores de festa? o més aviat tenen la sensació de que el seu cos és capaç de suportar-ho tot? Les drogues com la cocaïna o les amfetamines (pastilles) provoquen en la persona que en pren un estat d’eufòria i hiperactivitat, d’aquesta manera l’individu, no essent conscient del que fa, veu, sent, o més ben dit, no essent conscient de que no és ell mateix, creu que compta amb la capacitat d’aguantar les hores que facin falta estant de festa. Per això, a més, si la jugada els surt bé una vegada, el més probable és que repeteixin. Per aquest motiu a les dades recollides en l’estudi queda demostrat el fet següent: si les substàncies que una persona ingereix no li provoquen cap efecte secundari i/o desagradable, evidentment repetiran, ja que al veure que no passa absolutament res que pugui ser perjudicant per a la salut d’un mateix i a més a més la sensació que provoca és agradable, quin mal hi ha en tornar-ho a fer?

Les drogues són amigues íntimes de la joventut (no de tota, evidentment) fins que fan mal i produeixen sensacions desagradables. Aleshores s’ho pensen dues vegades abans de prendre quelcom.

Els adolescents i els joves (no tots, però sí la majoria) d’avui dia relacionen sortir de nit amb les drogues (incloent-t’hi l’alcohol). Segurament, abans de prendre algun estupefacient, el que passa pel cervell d’aquests joves és: si ell ho fa i no li passa res, jo ho faré i tampoc em passarà res... o sí? 

Fonts bibliogràfiques

Colunga, H. (2009). La participació juvenil a través de la gestió de l'oci. Recuperat 24 febrer 2013, des de http://www.udg.edu/Portals/3/JoventutSocietat/pdfs/seminari_8.pdf

Patiño Maso, J., Gras Pérez, M., Font-Mayolas, S., i Baltasar Bagué, A. (2009). Oci nocturn i consum de substàncies en joves universitaris. Recuperat 24 febrer 2013, des de http://www.udg.edu/Portals/3/JoventutSocietat/pdfs/oci/patino.pdf