Actualment les tecnologies
de la Informació i de la Comunicació (TIC) estan molt pressents en la vida de
la nostra societat. Els mòbils, el Internet, la televisió, etc. són un medi de
relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, oci i
diversió. Això fa que les TIC es converteixin en un element important i imprescindible
en la vida quotidiana de tots, però, sobretot en la dels adolescents.
Aquesta introducció
de tot tipus de elements tecnològics poden tenir varis factors positius com la fàcil
i ràpida accessibilitat a la informació, entre altres. Però, alhora en provoca
molts de negatius, per exemple, les addiccions (als jocs, xarxes socials, mòbils,
etc.) comencen a ser freqüents. El que més preocupa és que això pot provocar problemes psicològics, socials i biològicstal i
com s’afirma en el treball realitzat per diferents psicòlegs de la Universitat Ramon Llul (2007).
Les tecnologies
estimulen la individualització de l’oci, els joves cada vegada més destinen les
hores d’oci a jugar amb videojocs, navegar per les xarxes socials o a estar en
qualsevol moment manejant el mòbil, gràcies a les atractives ofertes que
aquests els ofereixen. Com s’ha esmentat anteriorment això pot causar problemes
psicològics, és a dir, tot tipus d’addiccions; problemes socials, poca
comunicació amb la família o amb altres persones cara a cara, i problemes
biològics, per exemple, augment de problemes relacionats amb la vista.
Des de diferents
institucions o associacions ja es comença a fer campanyes de sensibilització
als joves d’aquests nous problemes, com per exemple la Taula de Salut de Girona, que pretén realitzar-la a través del teatre i el debat amb els
adolescents. Tot i aquest tipus d’iniciatives amb molt bona intenció, considero
que ens hauríem de plantejar si realment tenen un efecte sobre nosaltres, és a
dir, si som conscients de totes les hores destinem al mòbil, a les xarxes
socials (Facebook, Twitter, etc.) o qualsevol altra tecnologia actual,
ignorant, així, altres moltes activitats que podríem estar efectuant molt més
enriquidores que aquestes. Si ho som, per què cada vegada estem més enganxat a
aquesta oferta?
Jo crec que el fet principal que ens porta ha consumir aquestes activitats com són l'us excessiu del mòbil per exemple, és la necessitat d'estar connectats al demés, és a dir, hem arribat a un punt en que necessitem el contacte dels demés per poder estar tranquils. Aquesta falsa socialització que es dona a traves dels mitjans de comunicació, no sé per quin motiu, ens dóna la satisfacció de no sentir-nos sols en cap moment, ja que sabem que hi ha vida a l'altre costat del mòbil.
Crec que és un greu problema necessitar estar comunicat, ja que significa que no pots conviure amb la soledat, per tant entenc que aquest problema va més enllà de l'addicció en si. Aquests problemes estan demostrats, a Xina o Japó, no ho recordo massa bé, es van donar casos en que alguns adolescents s'aïllaven de tal manera a la seva habitació i amb els videojocs, que acabaven creient que la realitat era la pantalla i l'exterior era irreal.
S'ha de vigilar molt amb la utilització freqüent d'aquests aparells, perquè ens mengen el cap durant el dia a dia sense que ens en adonem.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaJo crec que el fet principal que ens porta ha consumir aquestes activitats com són l'us excessiu del mòbil per exemple, és la necessitat d'estar connectats al demés, és a dir, hem arribat a un punt en que necessitem el contacte dels demés per poder estar tranquils. Aquesta falsa socialització que es dona a traves dels mitjans de comunicació, no sé per quin motiu, ens dóna la satisfacció de no sentir-nos sols en cap moment, ja que sabem que hi ha vida a l'altre costat del mòbil.
ResponEliminaCrec que és un greu problema necessitar estar comunicat, ja que significa que no pots conviure amb la soledat, per tant entenc que aquest problema va més enllà de l'addicció en si. Aquests problemes estan demostrats, a Xina o Japó, no ho recordo massa bé, es van donar casos en que alguns adolescents s'aïllaven de tal manera a la seva habitació i amb els videojocs, que acabaven creient que la realitat era la pantalla i l'exterior era irreal.
S'ha de vigilar molt amb la utilització freqüent d'aquests aparells, perquè ens mengen el cap durant el dia a dia sense que ens en adonem.