Foto muntatge
En
aquest article hem creat un foto muntatge per representar l'oci
consumista. Aquest simbolitza un cartell de propaganda de la marca
“G-Estar Raw”, on una botiga es publicitaria a través de vàries
ofertes: (i) si compres dues peces de roba, et regalen la tercera i
(ii) a partir de la quarta es fan descomptes per a una altra compra,
obligant al consumidor a tornar a la botiga.
Encara
que ens pugui semblar que no, el fet d'anar 'de compres' també és
considerat oci, ja que compleix els requisits sent una activitat que
es desenvolupa durant el temps lliure amb una actitud premeditada.
López Andrada i altres (1982: 24) classifiquen aquesta activitat com
a oci
inferior o
ociositat,
que correspon a una acció consumista sense més.
Veiem
molt perillós el constant atac que rebem per part dels mitjans de
comunicació i aparadors publicitaris. Podem parlar d'atac, ja que
dia darrera dia ens estan incitant a la compra de qualsevol tipus de
productes (bé siguin necessaris o no), arribats al punt de realitzar
estudis psicològics per tal de desenvolupar tècniques de màrqueting
més efectives.
Per
tant, podem considerar el consumisme com una problemàtica en l'oci.
Ja que aquest -l'oci
inferior-
ha arribat a substituir altres formes de gaudir el temps lliure més
formatives o entretingudes, fins al punt de trobar casos d'addicció
a les compres. Així doncs, com podem re-dirigir l'ociositat
cap a formes ètiques d'esbarjo?
Bibliografia: López Andrada, B. i altres (1982). Tiempo libre y Educación, Escuela Española. Madrid.
L'ociositat és un fet que es va expandint, però crec que la culpa d'això la tenim els mateixos humans que som qui fan possible aquesta expansió. Cada cop es va deixant de banda el que abans es feia quan es tenia temps lliure, com pot ésser anar a passejar, per acabar tancant-nos (no tothom però la majoria) en un centre comercial.
ResponEliminaSí, realment les botigues utilitzen missatges d'alguna manera "atractius" i que impactin a vista de les persones que els veuen i els llegeixen per tal d'aconseguir que comprin (i un cop han comprat, aconseguir que tornin). Però, tot i això, crec que les persones hauríem de tenir suficientment capacitat per dir NO i per ser una mica més conscients de les conseqüències que se'n poden derivar, a llarg plaç, d'aquestes accions.