Temps d'oci, temps de lluita?

Els joves, ens plantegem molt sovint el nostre context, si seguirà marcat per la crisi que vivim actualment, si a partir d'ara les coses canviaran o seguiran amb la mateixa tònica de negativisme i continuaran anant a pitjor. Realment,  tenim davant els nostres ulls un panorama molt desolador en qualsevol dels àmbits als que ens podem referir; social, laboral, econòmic i cultural. 

Gran part de la societat té uns prejudicis molt forts i arrelats cap al col·lectiu juvenil; "els joves d'avui dia son ganduls", "Només pensen en anar de farra", "No tenen respecte per res", entre d'altres. Som un col·lectiu que, socialment, no tenim un vot de confiança per part de la resta de la societat. Tot i ser la generació més ben preparada de la història d'aquest país, en l'àmbit laboral i econòmic no tenim cap altra sortida que emigrar cap a altres països en busca d'un futur que ens pugui semblar més atractiu als nostres ulls. 

Aquesta generació de joves i les pròximes que vénen, estem pagant un preu molt alt per tot el conformisme i pacifisme que les darreres generacions han mostrat cap a una societat i un sistema econòmic que els ha enganyat donant falses esperances d'una vida millor, i que en realitat lo únic que ha fet és vendre'ls-hi duros a quatre pessetes.

És cert però, que molts joves d'avui dia viuen en realitats paral·leles al context socioeconòmic que els envolta. No tenen motivacions de cara al seu futur, ja que l'únic plantejament de futur que fan és el del futur més immediat; "quina serà la distracció que trobarem demà?". A grans trets, no tenen un mínim interès per la política o les ideologies, tot és més fàcil si se n'obliden o, encara més simple, ni pensar-hi.

Amb aquest article, no pretenc fer un petit i molt simple anàlisi del que els joves estem vivim actualment, sinó que la meva intenció també és donar importància a la dedicació i participació activa de molts joves en associacions, entitats i col·lectius implicats directament en els diferents temes socials i culturals de la nostra societat. Demostrant així, un descontent i alhora un compromís per a un canvi per millorar el futur que ens espera. L'esforç i la dedicació que aquests joves, DURANT EL SEU TEMPS D'OCI I LLEURE, dediquen  a lluitar per al seu futur, es mereixen un petit homenatge en forma d'article d'opinió. 

I tu, què fas per a canviar les coses?

Ets a temps, aprofita el temps lliure i participa activament!

Participem per a una societat culta

Dia rere dia observem que l'oci que ens ofereixen la societat d'avui dia està basada en el consumisme, sexisme i la incultura. Utilitzant els prejudicis i els estereotips sexistes i classistes com a eines infal·libles per a captar el jovent. No hi ha dubte d'aquests arguments, i un exemple clar és l'article grupal Oci nocturn i sexisme (http://construimocijuvenil.blogspot.com.es/2013/02/oci-nocturn-i-sexisme.html) d'aquest mateix blog. De la mateixa manera, els mass media potencien aquesta campanya de desigualtat i discriminació a través de la publicitat i les series, cada cop, més sensacionalistes, fet que fa que la nostra societat accepti com a normal aquests tipus de valors que transmeten i per tant adopti una actitud passiva i conformista dant d'això.

Per aquest motiu, m'agradaria ressaltar la gran tasca que fa el tercer sector per a difondre la cultura i intentar fer una mica més culta la nostra societat. És gràcies a les entitats, associacions i fundacions i, evidentment, als seus voluntaris que molt sovint podem gaudir d'un oci cultural ampli i gratuït. A través d'activitats, actes, xerrades, fires, etc. aconsegueixen combatre la ignorància i incultura que ens envolta i, així doncs, arriben a transmetre valors de solidaritat, igualtat i compromís social que tant trobem a faltar actualment. Un exemple d'això, és el cinema - tertúlia que s'ofereix a l'Auditori de l'ateneu de Banyoles, que consisteix en una sèrie de passes de vídeos/documentals que fan reflexionar sobre temes com ara la felicitat de la nostra vida.

És d'agrair que sorgeixin iniciatives d'aquest tipus, ja que som molts els joves que busquem un tipus d'oci alternatiu i de qualitat cultural, que faci despertar en les nostres ments la reflexió i participació en aquests actes i dins els moviments socials. És per aquest motiu, pel que ha escrit aquest article, us convido a la reflexió i participació en aquest tipus d'oci cultural i de creixement personal.

I tu què hi dius? Participes?

Marc.

Activitats artístiques i culturals al carrer.

Anys endarrere les activitats culturals com la música, l'art, el teatre, etc., sempre s'havien donat en locals especialitzats, privant d'aquesta a les persones amb menys capital i provocant la possibilitat de desenvolupar en elles la falta d'una riquesa cultural molt important i necessària per la societat. Per evitar problemes d'aquest estil, molts artistes, alguns de coneguts i d'altres no tant, han portat les seves professions o 'hobbies' al carrer, proporcionant un altre estil de cultura més rica i amb un contacte més directe amb tots aquells que el puguin apreciar en un moment donat.

Opino que activitats d'aquestes característiques són molt necessàries en la societat on vivim i convivim, ja que hi han moltes carències en les persones, i moltes vegades venen provocades per la poca riquesa cultural, que els pot haver aportat la falta de contacte amb altres cultures, religions, conceptes, etc.. 

A Catalunya, Espanya, França, etc., ens podem adonar que el principal problema d'aquestes activitats és que si careixes de permisos legals, no pots realitzar aquestes activitats, això comporta que un mateix, com artista, no es pot donar a conèixer ni a ell ni a les pròpies habilitats. A més a més, moltes vegades, els artistes de diferent nacionalitat, tenen molts problemes per poder demanar permisos i més perquè se'ls hi concedeixi.  Ja de per sí, el fer d'haver de demanar permisos fa tirar endarrere a molts artistes ja que perden les esperances abans d'arrancar el projecte.

Crec que una obra de teatre al carrer de caràcter reivindicatiu, humorístic o de qualsevol altre estil hauria de poder representar sense cap problema ni permís  igual que un espectacle de percussió de carrer o uns nois que fan 'graffittis', és més a tots aquests se'ls hi haurien de facilitar el material, siguin altaveus, parets o escenaris (TOT), perquè aquests estan potenciant altres conceptes culturals que criden l'atenció a les persones del carrer, els i ensenyen coses noves, i vulguis o no, poden potenciar un benefici econòmic, tant per l'artista com per l'administració.

Això si la cultura al carrer pot dur problemes, soroll i les corresponents queixes dels veïns, aglomeracions de persones que dificulten la circulació del transit i molts problemes que haurien de ser vistos com a inexistents, ja que poden molestar a unes persones, però i la quantitat d'aquestes a que agradarà i enriquirà com a persona?

Per tant, no creus que qualsevol administració pública amb poder, hauria de facilitar el desenvolupament d'aquestes activitats, per més estranya que fos la seva temàtica,. hora de realització, espai, etc.?

Cultura i socialització en perill.

Anys endarrere, accions com anar al cinema, al teatre o a un concert, eren activitats que les realitzaves sense dependre del seu cost, ja que no era extremadament elevat i tothom, amb més o menys mesura, les podia disfrutar.

L’any 2012, degut a la greu crisi que està travessant el sistema capitalista, des de l’administració es va donar una pujada del I.V.A que va afectar a tots els sectors, però el sector de les activitats culturals va passar d’un 8% a un 21%. Aquest elevat increment va causar el malestar d’aquest sector, ja que la pujada del I.V.A podia provocar que les activitats culturals que es realitzen durant el temps de lleure de les persones, perdessin la importància i quedessin excloses de les nostres activitats preferents, ja que molta gent no podria seguir gaudint d’aquests drets degut al seu elevat cost.

Degut a aquest problema ja present, el teatre de Bescanó per tal de seguir atraient consumidors, va emprendre la iniciativa de vendre pastanagues en comptes d’entrades, ja que les verdures i les hortalisses es troben en un 4% d’I.V.A, un preu molt més assumible que no el de les entrades reals.

No pretenc evidenciar les constants errades del nostre sistema, sinó que les activitats culturals cada vegada es veuen més atacades, i estan perdent la importància que anys endarrere tenien en les persones, tant en el seu desenvolupament cultural, com en el social, especialment en l’àmbit social, ja que ara ja no s’utilitzen tant aquests espais com anys endarrere, degut a que amb els nous mitjans de comunicació, ja no és necessari sortir de casa per sentir-se estimat, socialitzat o qualsevol adjectiu que ens pugui aportar.

Per tant, hem de reclamar abaixar els preus de les activitats culturals i socials per fomentar la socialització directa de les persones, o deixar que es perdin unes activitats presents al llarg del temps perquè avui en dia no són necessaries degut a la falsa socialització, que entenc com el que  ens aporten els mitjans de comunicació?

L'oci com a eina de transformació social II

Abans de plantejar qualsevol activitat d'oci, com bons educadors o directament ciutadans, hem de recordar quins són els valors que volem transmetre. Jo bàsicament definiria quatre línies a tenir en compte que explicaré tot seguit.

1r. Els valors: Sempre hem de fixar-nos bé quins són els valors que transmetem en cada una de les activitats que plantegem. Si volem construir una societat cohesionada i solidària hem de fomentar a través de les activitats la igualtat i la cooperació. Per exemple no realitzar jocs on qui seran els dolents siguin els àrabs, ja que estàs transmeten un mal pensament cap a aquests. O tampoc realitzaràs jocs on la finalitat sigui la competició.

2n. El gènere: que també aniria lligat amb els valors d'igualtat. Hem d'evitar totes les activitats on s'enfrontin un gènere contra l'altra, ja que fomenta competència i reforça el gènere que a un pertany, en comptes d'unir-los. També hem de vigilar no caure en fer uns jocs per a homes i uns altres per a dones, ja que aquests tics solen portar cap a rols socials que potencien la inferioritat i submissió de la dona. I, finalment, hem de prohibir la utilització de la figura de la dona com a objecte sexual a l'hora de fer propaganda de certs esdeveniments com ja hem parlat en articles anteriors.

 

3r. Consumisme: quan plantegem qualsevol activitat ens hem de fixar bé en les despeses econòmiques que suposa per a l'usuari i si són justes o no, és molt diferent pagar 10€ per entrar a una discoteca on un posa música amb l'ordinador que pagar 10€ per anar a veure un seguit de concerts on cada un dels grups haurà dedicat X hores a assajar. 

4t. Drogues: hem d'evitar qualsevol tipus d'activitat que porti al consum de drogues per a realitzar-ne unes altres que siguin més atractives per a elles mateixes i ens satisfacin en si. Per exemple, l'oci nocturn tal i com està muntat ara mateix ens incita a beure -com a mínim- per la oferta tan poc atractiva que ens ofereix, en canvi anar a veure una obra de teatre no ens convida a provar cap tipus de substància estupefaent.

Des del meu punt de vista, doncs, si tenim en compte aquestes quatre línies de treball ja podem organitzar qualsevol tipus d'activitat d'oci que ens porti cap a una millora social.

Genís.

 

  

L'oci com a eina de transformació social.

Podem definir l'oci com “el conjunt d'ocupacions a les que l'individu pot dedicar-se voluntàriament, sigui per a descansar, per a divertir-se o per a desenvolupar la seva informació o formació desinteressada, la seva voluntària participació social o la seva lliure capacitat creadora quan s'ha lliurat de les seves obligacions professionals, familiars o socials” (Dumazedier, J. 1968: 30-31) . Per tant podem distingir entre tres maneres de dedicar el temps lliure (descansar, divertir-se o desenvolupar-se) que cadascú haurà de triar en cada moment.

Lògicament el que escull desenvolupar-se ja ha premeditat una consciència de formació, la qual ell triarà segons els seus interessos. I el que escull descansar, ja ha decidit no dedicar el seu temps lliure a realitzar cap activitat. Però el que decideix divertir-se sí que té un recull de possibilitats a escollir, i és en aquestes activitats on nosaltres hem d'intentar influir. D'aquí el títol de l'article: l'oci com a eina de transformació social.

D'activitats de diversió n'hi ha de molts tipus, des del lleure fins a les festes de nit, però darrere de cada una hi trobem uns valors i unes actituds que inconscientment ens influiran en la nostra manera de ser i fer. Per exemple, tal i com estan plantejades actualment les festes de nit, segurament ens incitaran al sexisme o a l'alcoholisme -com ja hem vist en altres articles d'aquest mateix bloc-, o, en canvi, participar en les activitats de caus i esplais, segurament ens inculcaran uns valors de solidaritat i cooperació.

Per tant, com a bons educadors socials que defensem una educació de valors positius, hem d'assenyalar, criticar i marginar les activitats d'oci que transmeten aquelles idees que van en contra de la cohesió social; de la mateixa manera que hem de premiar aquells qui organitzen unes activitats que facilitin la solidaritat entre ciutadans. A més, hem de tenir en compte que l'educador social treballa en un teixit veïnal on hi participen molts tipus d'organitzacions i associacions amb diferents finalitats, i nosaltres hem d'aprofitar aquest fet per influir en totes i cada una perquè les diferents activitats que realitzin siguin sempre en valors. 

Genís.

Bibliografia:

Dumazedier, J (1968): Hacia una civilización del ocio. Barcelona: Estela

Les tecnologies com a oci

Actualment les tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) estan molt pressents en la vida de la nostra societat. Els mòbils, el Internet, la televisió, etc. són un medi de relació, comunicació, aprenentatge, satisfacció de la curiositat, oci i diversió. Això fa que les TIC es converteixin en un element important i imprescindible en la vida quotidiana de tots, però, sobretot en la dels adolescents.

Aquesta introducció de tot tipus de elements tecnològics poden tenir varis factors positius com la fàcil i ràpida accessibilitat a la informació, entre altres. Però, alhora en provoca molts de negatius, per exemple, les addiccions (als jocs, xarxes socials, mòbils, etc.) comencen a ser freqüents. El que més preocupa és que això pot provocar problemes psicològics, socials i biològics tal i com s’afirma en el treball realitzat per diferents psicòlegs de la  Universitat Ramon Llul (2007).

Les tecnologies estimulen la individualització de l’oci, els joves cada vegada més destinen les hores d’oci a jugar amb videojocs, navegar per les xarxes socials o a estar en qualsevol moment manejant el mòbil, gràcies a les atractives ofertes que aquests els ofereixen. Com s’ha esmentat anteriorment això pot causar problemes psicològics, és a dir, tot tipus d’addiccions; problemes socials, poca comunicació amb la família o amb altres persones cara a cara, i problemes biològics, per exemple, augment de problemes relacionats amb la vista.

Des de diferents institucions o associacions ja es comença a fer campanyes de sensibilització als joves d’aquests nous problemes, com per exemple la Taula de Salut de Girona, que pretén realitzar-la a través del teatre i el debat amb els adolescents. Tot i aquest tipus d’iniciatives amb molt bona intenció, considero que ens hauríem de plantejar si realment tenen un efecte sobre nosaltres, és a dir, si som conscients de totes les hores destinem al mòbil, a les xarxes socials (Facebook, Twitter, etc.) o qualsevol altra tecnologia actual, ignorant, així, altres moltes activitats que podríem estar efectuant molt més enriquidores que aquestes. Si ho som, per què cada vegada estem més enganxat a aquesta oferta?